TRANSMONTSERRATINA

Una ruta per gaudir del Trail running per l'interior de Montserrat


El massís de Montserrat probablement és la zona on he anat més vegades d'excursió. És un lloc diferent a tota la resta, que enganxa.

Situat a Catalunya, pertany a la serralada prelitoral, entre els municipis de Collbató, el Bruc, Marganell i Monistrol de Montserrat.

L’origen geològic del massís és ben curiós, es veu que fa més de 50 milions d’anys existia un gran golf marí, on es troba ara la depressió central catalana, i fruit de grans cataclismes geològics, Montserrat va emergir del fons del mar. Amb el temps el relleu s’ha anat modelant pel vent, la pluja i el fred, creant agulles i monòlits amb formes úniques. La imaginació popular ha donant nom a cada un d’aquests monòlits associant les seves siluetes a figures humanes o animals i inventant llegendes que expliquen el seu origen fantàstic.




Montserrat te una vegetació i una fauna molt variada. Predominen les alzines, i en qualsevol revolt del camí pots sorprendre un ramat de cabres salvatges escalant per les roques, en definitiva un lloc ideal per a l’aventura.  



Porto anys fent excursions, escalades, descensos, vies ferrades, i coves per tot el massís. Al principi no tenia vehicle propi i per arribar a Montserrat havia d’utilitzar els transports públics, el que implicava una considerable aproximació a peu abans d’iniciar la veritable excursió. Ja fos en ferrocarrils des de Monistrol (no funcionava el cremallera) o en autocar des del poble del Bruc. Però sempre tornava amb moltes ganes de descobrir què hi havia més enllà de l’últim monòlit on havia estat.
Volia conèixer aquell extens territori, per aquest motiu vaig tenir la idea de travessar transversalment tot el massís de Montserrat de punta a punta. Així va néixer la “TRANSMONTSERRATINA”, una ruta que ressegueix tota la serralada per la part central. Travessa les regions d’agulles, els frares encantats, els ecos, Sant Jeroni i Monestir de Montserrat.

La ruta s’inicia a Can Massana (zona de pícnic prop de la regió d’agulles) i va fins a l’emblemàtic Monestir de Montserrat, travessant tot el massís d’oest a est (encara que també es pot fer a l'inrevés).



La primera vegada que vaig realitzar la ruta va ser juntament amb dos companys al Febrer de l’any 1992. Aquella vegada vam travessar tot el massís integralment (començant al poble del Bruc i finalitzant la travessa a peu a Monistrol de Montserrat).

Al cap dels anys l’he repetit unes quantes vegades, al principi sempre caminant, però poc a poc s’ha convertit en un repte millorar el temps, així que actualment la faig corrent (els trams en que es pot córrer...). M’agrada per què és molt variada, te trams de pista forestal, senders amb vistes espectaculars del Pirineu, corriols que s’endinsen en una mena de túnel entre la fullaraca del bosc, petites grimpades, pujades i baixades de canals, i fins hi tot inacabables escales.
L’he gaudit amb tota mena de temps, sol, pluja, boira o fred, sempre és diferent i t’ofereix imatges diferents.


A la part central del recorregut hi ha algun desviament fàcil de passar-se (jo m’he perdut unes quantes vegades en aquesta part, però finalment d’una forma o una altre, sempre he aconseguit “reconnectar” amb la ruta), forma part de l’aventura.

Les dues últimes vegades, les he realitzat amb sabatilles minimalistes, concretament amb les New Balance “MT10”, i també amb les Merrell “Trail glove”. Les dues van fantàstiques, amb grans sensacions de precisió i adherència sobre terra i sobre roca (en alguna petita grimpada fins hi tot semblava estar portant "peus de gat").



És una ruta força exigent per unes sabatilles d'aquest tipus, però com he dit responen de meravella. L’únic punt que he notat tant en les New Balance com en les Merrell, és que sobre roca mullada o fang poden relliscar una mica, però queda totalment compensat pel control i precisió que tenen, i per què deixen anar el fang amb molta facilitat amb el que de seguida recuperes adherència.
Un altre aspecte, però de poca importància és que al ser de tall baix (i jo anar sense mitjons), en algun punt del recorregut amb molta fullaraca a terra s'hem van ficar brosses a dins de les sabatilles però això és del tot normal, i en cap cas és una pega de les sabatilles en sí.

El millor temps que he aconseguit fins ara en la Transmontserratina son 2 hores i 32 minuts. Si t’animes i vols realitzar-la aquí tens una ressenya de la ruta:


Recorregut: 12 km
Desnivell pujada: 1.393 m.
Desnivell baixada: 1.390 m.
Punt més elevat: 1.224 m. (respecte el nivell del mar)
Dificultat: Mitjana
Cartografia: Montserrat, ed. Alpina
Enllaç: TRANSMONTSERRATINA a GOOGLE EARTH
Inici: Can Massana (tanca de ferro)


Final: Monestir de Montserrat, portalada d’entrada al recinte, a la Plaça de l’Abat (davant les fonts)



Recorregut:
El recorregut està ben marcat, llevat d’algun tram a la zona central en que hi ha canvis de sentit que dificulten l’orientació (aconsello portar mapa).


La ruta comença a Can Massana, on hi ha una zona d’aparcament. S’inicia per una pista forestal en forta pujada fins al collet de Guirló a uns 800 m. de la sortida. Depenent de l’època de l’any podràs veure nevada tota la serralada pirinenca.
Seguint una mica més endavant, desprès d’una tanca, trobaràs a mà dreta el desviament que s’enfila en diagonal cap a la Regió d’Agulles pel coll de Portelles (1,5 km.). A partir d’aquí ja t’endinses plenament en el massís de Montserrat.



Pren el camí que baixa a la dreta i voreja travessant diferents valls. En una d’aquestes valls hi ha un desviament a la dreta que baixa pel torrent de les Boïgues cap al Bruc, tu no l’has d’agafar, has de seguir recte fins al Refugi Vicenç Barbé (2 km.).



Prossegueix pel sender que penetra en el bosc a la dreta del gran monòlit situat just a sobre del refugi. Ja deixes enrere la Regió d’Agulles i t’endinses en la Regió de Frares Encantats. Travessaràs un seguit de valls fins el Pas del Príncep (3 km.). Aquí gira per un caminet a l’esquerra resseguint la base dels monòlits. Passaràs pel costat de la Font de l’Esllavissada fins arribar al Coll de Porc (3,5 km.). Aquest és un primer punt d’escapament en cas de no voler continuar amb l’aventura, pots baixar pel coll i resseguir la cara nord fins al punt d’inici (Can Massana).
Si decideixes seguir la Transmontserratina, travessaràs una vall i en poc temps et trobaràs al Coll del Miracle (4 km.), on tens el segon punt d’escapament.



A partir d’aquí has d’anar amb ull ja que els desviaments estan poc senyalitzats i fàcilment pots acabar endinsant-te per la Regió d’Ecos o desviar-te per sota el Mont Gros (a mi m’han passat les dues coses...) però tranquil igual com existeix la dita que diu “tots els camins condueixen a Roma”, a Montserrat es pot dir que “tots els camins condueixen a la canal del Migdia”. Ves en direcció a la Canal del Migdia i podràs “reconnectar” amb la Transmontserratina.
Si segueixes be el camí, després del Coll del Miracle, passaràs pel costat de la cova de les Pruneres i més endavant pel bassal de la Coma Alta, aquí has de girar a l’esquerra per ascendir al Coll de les Comes (5,2 km.), on tindràs una molt bona perspectiva de tot el camí realitzat fins ara.



Estàs a la part més dura de la ruta, amb fortes pujades i baixades per canals. Un cop superat aquest tram, arribaràs a l’espectacular Collet del Mont Gros, on podràs gaudir d’unes vistes espectaculars de la Regió de Sant Jeroni.
Amb un vertiginós descens (en algun punt aeri) arribaràs a la Canal del Migdia (6 Km.). Per increïble que sembli només estàs a la mitat de la Transmontserratina.



Remunta la canal en direcció al Coll del Migdia, una mica abans d’arribar trobaràs el desviament a la dreta que puja cap a Sant Jeroni.
El camí va ara en direcció sud per poder salvar les grans parets, fins voltar per sota del Camell de Sant Jeroni,. En aquesta zona podràs observar la regió del Mont Gros (d’on vens) i et semblarà impossible que hagis pogut baixar per allà.



Un cop al Coll de la Albarda Castellana, Sant Jeroni ja és a prop. En poc temps connectaràs amb el camí principal que ve de Sant Joan, i amb unes escaletes finals accediràs al cim de Montserrat, Miranda de Sant Jeroni a 1.224 m. (8 km.).


Fes la volta a la rosa dels vents que hi ha al cim i torna escales a vall, fins al punt on has connectat amb el camí principal, en aquest cas segueix pel ampli camí principal en direcció a Sant Joan, passaràs pel costat de l’Ermita de Sant Jeroni.
Més endavant, agafa un desviament a l'esquerra, just en un tros de camí cimentat, després de fer un tancat revolt amb esglaons. Et portarà a una apassionant baixada per dins dels boscos del Torrent de Santa Maria fins al Pla dels Ocells (10,7 km.).



Arribaràs a la base d’un ampli monòlit on hi han vies d’escalada, en aquest punt tornes a pujar una mica fins l’inici de les inacabables escales d’esglaons irregulars, que baixen cap el monestir.
En vertiginosa baixada, les escales et portaran al pas del Francès (11,5 km.), aquí ves amb una mica de compte, es tracte d'un pas d'escales encaixat entre dos monòlits. 




Un cop superat l'últim obstacle, en poc temps més arribaràs a la meta, al ben mig del Monestir de Montserrat on de sobte et trobaràs envoltat de turistes (un canvi d’ambient radical).
El punt final de la ruta és en la Plaça de l’Abat, just en travessar la portalada d’entrada al recinte del Monestir.

Les sensacions d’haver aconseguit travessar tot el massís son molt gratificants. Al escriure aquest text ja començo a tenir ganes d’anar-hi de nou...


Per tornar, hi han diferents opcions, una es refer tota la Transmontserratina en direcció contrària (alguna vegada ho he fet), una altre és des del monestir agafar el camí dels Degotalls i tornar resseguint tota la cara nord del massís, ja sigui pel camí o per la mateixa carretera de Montserrat BP-1103. La tercera opció és venir amb dos vehicles, un deixar-lo a Can Massana i l’altre al Monestir de Montserrat per poder fer l’enllaç de tornada.

Espero que gaudeixis d'aquesta ruta tant com jo!

Aquí tens uns enllaços per a més informació general sobre el massís de Montserrat:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Com dibuixar un cos humà proporcionat (home) 1

Tipus de peus

Com crear una figura articulada

Com dibuixar un cos femení proporcionat (dona) 1

Com dibuixar un cap de front