Aprendre a finalitzar un dibuix
La historia
Una vegada a la platja feia el dibuix d’una noia que prenia el sol despullada sobre unes roques. El sol, el mar, la harmonia del moment em motivaven i notava que aquell podia ser un gran dibuix. Estava aconseguint força semblança amb la model i just quan ja tenia fet l’encaix i començava a perfilar el cos..., la noia es va incorporar canviant totalment la posició.
Així que no vaig poder continuar el dibuix. En aquell instant em va envair la ràbia fruit de la frustració de quedar-me a mitges, fins hi tot vaig estar a punt d’estripar el dibuix, però finalment el vaig guardar inacabat en una carpeta.
Així que no vaig poder continuar el dibuix. En aquell instant em va envair la ràbia fruit de la frustració de quedar-me a mitges, fins hi tot vaig estar a punt d’estripar el dibuix, però finalment el vaig guardar inacabat en una carpeta.
Amb el temps, en tornar a mirar aquell dibuix a mitges, em vaig adonar que no estava tan malament, tal com s’havia quedat era original i agafava més expressivitat, certament m’agradava. Era un exemple dels plantejaments de la Gestalt que diu “El tot és més que la suma de les parts”.
La conclusió
Aquesta historia em serveix per explicar-te que sovint és difícil saber quan has de donar per finalitzat un dibuix i no has de seguir afegint línies que ja no segueixen sumant si no tot el contrari, comencen a restar. A la vida, una mica també passa el mateix, a vegades és difícil saber quan has de deixar una situació per iniciar un altre camí diferent.
o el que és el mateix <=>
Si vols realitzar altres exercicis de dibuix:
© Santi Roman Guimaraes, 2012
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada